dissabte, 29 de maig del 2010

Klàssics

Crítica:
El recital que varem anar a veure al Teatre de Ponent consistia en recitar poemes però d'una manera que resultès més entretinguda.
Els personatges eren Ferreter (l'Òscar) i l'Elena (Mariona) una ex-alumne de l'escriptor. L'història es desenvolupa en un penya-segat, en un espai de pas entre la vida i la mort, on Ferreter es queda atrapat.
El recital consistía en l'homentge del propi Ferrereter on nomès assistia ell mateix i l'Elena.
El penya-segat on Ferreter intenta saltar per arribar per arribar al seu lloc de destí, no el permet transpassar aquesta barrera fent així que torni sempre al mateix lloc. L'Elena fa
per ajudar-lo a trobar "allò" que li falta fer per poder marchar.
Finalment, descobreix que el que li faltava era escriure el seu últim poema i que l'Elena habia arribat fins a ell perque estaba en coma. Ferreter li dona el poema que ha escrit perque l'Elena quan es desperti del come, el fagi publicar.
Acaba que Ferreter aconseguieix saltar el penya-segat i l'Elena desperta.

LOS CHICOS DEL CORO


Fitxa tècnica:
Director: Nicolás Porte
Coral de Saint Marc (nens del Centre San Marco de Lyon)
Dia: Dissabte 17 d'octubre, a les 22 h
Lloc: Teatre Auditori de Granollers, Sala Gran
Durada: 2 hores

Sinopsis: La Coral de Saint Marc va ser protagonista de l'aclamada pel·lícula Los chicos del coro, estrenada l'any 2004 i dirigida pel francès Christophe Barratier. La coral està formada per 55 nens i nenes d'entre 10 i 15 anys, escolaritzats al Centre San Marc de Lió, a França.


La tendresa de l'obra de Barratier ha portat l'èxit a aquesta coral, intèrpret de la banda sonora que ofereix la pel·lícula i que ha triomfat arreu del món. Vois sur ton chemin ha estat nominada a l'Oscar com a millor cançó i completa un recital de 21 melodies dolces i entranyables per escoltar en una ocasió d'or al nostre teatre.

Crítica:

[...]

GIRASONS












Fitxa tècnica:

Direcció i músics: […]

Duració: 1 hora

Lloc: Teatre Auditori de Barcelona

Edat: nens entre 1 i 6 anys


Sinopsis:

Girasons és un concert dissenyat pels més petits, nens d’entre 1 i 6 anys pel servei educatiu de L’Auditori, una iniciativa del Institut D’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament de Ensenyança de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta d’un concert de sis música en escena interpretant peces d’estils i èpoques diferents. El repertori és una selecció de peces de compositors clàssics, moltes d’elles escrites per a nens, junt amb alguna altra peça, del repertori popular. Inclou peces de Debussy, Satie, Schubert, Bizet i Stravinski entre altres grans compositors. Així doncs, la música és sens dubte la protagonista principal, ajudada per aquest llenguatge visual, per arribar als nens.

Crítica:

En la meva opinió, aquest espectacle ha assolit el seu objectiu principal: acostar la música clàssica a la infància. Un moment que per mi demostra el que estic afirmant és en el que l’arpa fa un solo. M’ha semblat fantàstic, preciós. Primer perquè l’arpa és un instrument que és conegut però molt poc vist (jo per exemple és la primera vegada que l’escolto en directe) i per tant, suposo que els nens també hauran tingut poques ocasions de conèixer-la en directe. I segon, perquè penso que no sóc la única a la que li ha agradat aquest moment, sinó que ha estat un moment màgic en el que els nens s’han quedat absolutament en silenci i molt atents a aquelles notes tan dolces.

Trobo que les propostes visuals que han fet són molt bones. Personalment m’han agradat molt el moment en que s’apaguen les llums i juguen amb les ombres darrere d’una tela i el moment en que juguen les llums amb el so del timbal. Però tot i això, penso que no han sabut jugar-les més i les trencaven molt fàcilment. Crec que amb més treball haguessin tret molt més profit a totes aquestes bones idees.

Pel que fa a la interpretació he vist dues coses que no m’han agradat. El fet de que , a vegades, se l’hi donés protagonisme al personatge de la flauta travessera n’és una. És possible que hagi passat això sense voler, pel caràcter del músic o també es possible que hagi estat quelcom pensat. Si és el cas de la segona possibilitat penso que hauria estat molt millor no fer més important un músic que un altre, i si volien donar-li més importància a algun personatge li podrien haver donat a la dona que tocava el piano. Perquè penso que interpretava molt millor que no pas el de la flauta travessera. L’altre fet que no m’ha agradat és que estava bé que intentessin fer interpretació, perquè li donen agilitat a l’actuació, però he trobat que era bastant fluixa.

A més a més, he trobat que el volum de les veus era molt baix i que no tenien pràcticament en compte l’espai. Faltava escolta de grup i moltíssima energia en alguns dels músics.

Finalment acabaré dient que les entrades i sortides d’escenari eren dolentíssimes. Desfeien el personatge abans de sortir d’escenari. Potser això ho vaig veure jo per el lloc on estava situada, pràcticament a la punta esquerra, però tot i això és una cosa que aniria bé que tinguessin en compte. I els lligams entre les peces musicals no és que fossin dolents, és que no hi eren!

Penso que aquest espectacle estava força bé, però que els hi faltava molt treball pel que fa a la cura de tots aquests elements que he anat explicant, i segur que de molts més.