Fitxa tècnica:
Direcció i músics: […]
Duració: 1 hora
Lloc: Teatre Auditori de Barcelona
Edat: nens entre 1 i 6 anys
Sinopsis:
Girasons és un concert dissenyat pels més petits, nens d’entre 1 i 6 anys pel servei educatiu de L’Auditori, una iniciativa del Institut D’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament de Ensenyança de la Generalitat de Catalunya.
Es tracta d’un concert de sis música en escena interpretant peces d’estils i èpoques diferents. El repertori és una selecció de peces de compositors clàssics, moltes d’elles escrites per a nens, junt amb alguna altra peça, del repertori popular. Inclou peces de Debussy, Satie, Schubert, Bizet i Stravinski entre altres grans compositors. Així doncs, la música és sens dubte la protagonista principal, ajudada per aquest llenguatge visual, per arribar als nens.
Crítica:
En la meva opinió, aquest espectacle ha assolit el seu objectiu principal: acostar la música clàssica a la infància. Un moment que per mi demostra el que estic afirmant és en el que l’arpa fa un solo. M’ha semblat fantàstic, preciós. Primer perquè l’arpa és un instrument que és conegut però molt poc vist (jo per exemple és la primera vegada que l’escolto en directe) i per tant, suposo que els nens també hauran tingut poques ocasions de conèixer-la en directe. I segon, perquè penso que no sóc la única a la que li ha agradat aquest moment, sinó que ha estat un moment màgic en el que els nens s’han quedat absolutament en silenci i molt atents a aquelles notes tan dolces.
Trobo que les propostes visuals que han fet són molt bones. Personalment m’han agradat molt el moment en que s’apaguen les llums i juguen amb les ombres darrere d’una tela i el moment en que juguen les llums amb el so del timbal. Però tot i això, penso que no han sabut jugar-les més i les trencaven molt fàcilment. Crec que amb més treball haguessin tret molt més profit a totes aquestes bones idees.
Pel que fa a la interpretació he vist dues coses que no m’han agradat. El fet de que , a vegades, se l’hi donés protagonisme al personatge de la flauta travessera n’és una. És possible que hagi passat això sense voler, pel caràcter del músic o també es possible que hagi estat quelcom pensat. Si és el cas de la segona possibilitat penso que hauria estat molt millor no fer més important un músic que un altre, i si volien donar-li més importància a algun personatge li podrien haver donat a la dona que tocava el piano. Perquè penso que interpretava molt millor que no pas el de la flauta travessera. L’altre fet que no m’ha agradat és que estava bé que intentessin fer interpretació, perquè li donen agilitat a l’actuació, però he trobat que era bastant fluixa.
A més a més, he trobat que el volum de les veus era molt baix i que no tenien pràcticament en compte l’espai. Faltava escolta de grup i moltíssima energia en alguns dels músics.
Finalment acabaré dient que les entrades i sortides d’escenari eren dolentíssimes. Desfeien el personatge abans de sortir d’escenari. Potser això ho vaig veure jo per el lloc on estava situada, pràcticament a la punta esquerra, però tot i això és una cosa que aniria bé que tinguessin en compte. I els lligams entre les peces musicals no és que fossin dolents, és que no hi eren!
Penso que aquest espectacle estava força bé, però que els hi faltava molt treball pel que fa a la cura de tots aquests elements que he anat explicant, i segur que de molts més.
